El PICO DEL ANETO

                                        ANETO

                         




Alpinistas negociando el paso de  Mahoma                       

El Aneto es el pico más elevado de los Pirineos, con una altitud de 3.404 metros sobre el nivel del mar. Se encuentra situado en el Parque Natural Posets-Maladeta, en el municipio de Benasque, provincia de Huesca, comunidad autónoma de Aragón, en España.

Forma parte del macizo de la Maladeta y, situado en el valle de Benasque, está constituido por terrenos paleozoicos de naturaleza granítica y materiales mesozoicos. En su cara norte, a partir de los 2.810 m aproximadamente, reside el mayor glaciar de los Pirineos, con unas 100 ha de superficie. Está, al igual que muchos en el mundo, en franca regresión como consecuencia del cambio climático. Se calcAula que en los últimos 100 años ha perdido más de la mitad de su superficie, y que en 30 o 40 años puede llegar a desaparecer.

         

                   







                    
 Que puc dir del ANETO: 

Dons diré que es una maravella de la naturalesa,un gegant d'entra als gegants. Es un magnífic lloc per visita, per fer passejades a la part baixa de la muntanya , es a dir , la vall de Benasc. També trobem rutes o excurçións  per els diferents refugis,que des de ells es pot gaudir de unes fantàsticas vistes de les diferents muntanyès que lent volten.                                                                                                                                                           

Pels mes agusarats o pels mes atravits  poden arribar a fer el SIM,un dels llocs mes privilegiats de tota la muntanya.
Aquest es el cas de una part de la meva família  que va arriba a complir aquest somni.


                                                 

Dons un any per vacanças barem decidir anar al  ANETO.  Tal hi com es veu en
 aquestes fotos.                      
 Va ser fantàstic, varem trobar de tot, en la climatologia d'aquell dia,com va ser? amb
Sol,vent,fred,pluja,neu i sobre tot  molta alegria de haver pogut aconseguir el SIM, encara que l'altre  part de la família es quedes a mig camí del recorregut.                                                                           A poc a poc els mes agusarats varen anar baixant,amb una mica de tristesa per haver de deixa enrere aquell fantàstic paisatge i el majestuós ANETO.                                                                             Paro al hora amb una gran satisfacció i alegria per haver aconseguit aquell repta,coant per fi ens varem retroba tots plegats ho barem celebra amb un bon sopar.

                                         

                                                        

EL TREN GROC DE LA CERDANYA

El Tren Groc 

de la Cerdanya

Original, autèntica, poètica, impressionant, idònia,.... 

La cèlebre línia del Tren Groc és l’orgull i el símbol del Pirineu català i el tren porta els colors catalas, sang i or. D’aquest color or li ve el sobrenom de « canari ». El Tren Groc és el mitjà de transport més inesperat per accedir al territori del Parc natural regional delPirineu català. 

Al llarg del seu recorregut de seixanta-tres quilòmetres, el Tren Groc uneix vint-i-dos esta- cions, de « Vilafranca de Conflent/Vernet/Fullà » a « La Tor de Querol/Enveig ». De la vall de la Tet, on escala la muntanya, s’arrapa a les estretes cornises i travessa les aigues, al altiplan cerdan, el tren ofereix un panorama de paisatges excepcionals puntuats de llocs culturals. A vegades us podreu divertir cridant quan el tren xiula i entra dins un túnel. No oblideu que en catorze de les vint-i-dos estacions del recorregut el tren només s’atura si vosaltres ho demaneu. Per pujar, feu un signe al maquinista, per baixar, dema- neu-ho al revisor..

Des de 2004, en el marc de les atribucions en matèria de transports, la Regió Llenguadoc Rosselló es dedica a millorar la qualitat i el confort d’aquest Tren: nous serveis, rehabi- litació de les estacions, modernització del material... Aquest TER fa diversos trajectes quotidians independentment de les condicions climàtiques.

El Tren Groc té igualment una vocació internacional! Us fa descobrir un territori excepcio- nal. Agafeu el temps necessari per aturar-vos, i fer alguns passos.

.En 63 Km, el Tren Groc connecta Vilafranca de Conflent a La Tor de Querol. El seu traçat, a cops quitllat molt amunt, ofereix una vista excepcional a la vall de la Tet i l'altiplà de Cerdanya.

EL CANIGÓ

EL MASSÍS del CANIGÓ

El Canigó és un massís muntanyenc del Pirineu català situat entre les comarques del Rosselló, el Conflent i el Vallespir. El seu punt culminant és la pica del Canigó, de 2.784 m. Altres cims del massís són el Tretzevents (o Tres Vents, 2.731 m), el pic deRojà (2.724 m) o el pic de Barbet (2.662 m). És la primera muntanya superior a 2.000 metres venint des de la Mediterrània i la que s'alça amb més desnivell de tots els Pirineus (2.500 m sobre les planes del Rosselló i el Conflent).

La diversitat natural és una de les característiques d'aquest massís. Dels regadius de la plana als boscos alpins, dels entorns de ribera als roquissars dels cims hi ha una successió d'ambients forestals i paisatges de mitjana i alta muntanya en els quals s'hi desenvolupen ecosistemes rics en flora i fauna. Per això està inclòs dins el Parc Natural Regional del Pirineu Català i està catalogat com a Grand Site (Gran Paratge) per part de l'estat Francès

El patrimoni arquitectònic de la muntanya també és rellevant. En destaquen els monestirs romànics de Sant Martí del Canigó i Sant Miquel de Cuixà, així com el priorat de Santa Maria de Serrabona. Als peus del massís cal destacar els pobles emmurallats de Vilafranca iPrats de Molló, d'origen medieval, la vila termal de Vernet i la població de Prada, capital del Conflent, on cada any se celebra la Universitat Catalana d'Estiu i el festival de música Pau Casals

El Canigó ha inspirat nombroses llegendes, cançons populars i recreacions literàries, entre les quals destaca el poema èpic Canigó (1886), escrit per Jacint Verdaguer. Al voltant d'aquesta muntanya hi ha tot un univers simbòlic, vinculat a la identitat del poble català, fet que es concreta amb la tradició festiva de la Flama del Canigó, que té lloc cada any la vigília de Sant Joan, al solstici d'estiu. També es fa evident en l'afluència d'excursionistes dels dos costats del Pirineu, que tenen aquest massís com un dels seus destins preferits